2. Emmagatzematge al núvol

2.1. Introducció

Emmagatzemar dades al núvol permet accedir a aquestes en qualsevol moment i des de qualsevol lloc.

Font: Designed by macrovector / Freepik

El concepte de núvol (cloud, en anglès), com a metàfora del món digital, es va començar a utilitzar de forma generalitzada a partir de 2010, lligat a la idea que les dades digitals suren al nostre voltant com un núvol, sent fàcils de capturar i accessibles des de qualsevol lloc.

Cap a l’any 2010, els usuaris d’internet van començar a conèixer la idea que el món digital que els envoltava podia ser percebut com un «núvol». Metafòricament, un núvol sembla quelcom fàcil d’atrapar: les nostres dades estarien surant en aquest fluid invisible, deixant-se portar, sense lligams, disponibles des de qualsevol lloc i en qualsevol moment que necessitem accedir a aquestes.

A la pràctica, aquest concepte fa referència a una xarxa mundial enorme de servidors remots interconnectats entre si, dissenyats per a emmagatzemar dades, executar aplicacions o proporcionar serveis i contingut, com ara el correu web, l’streaming de vídeo o el programari ofimàtic.

Com podem veure en la figura 4, els usuaris es connecten al núvol des dels seus propis ordinadors o dispositius portàtils per mitjà d’internet. Per a aquests usuaris, el núvol apareix com un simple disc o aplicació. No obstant això, el maquinari del núvol (i el sistema operatiu que gestiona les connexions) és invisible per a aquests.

Figura 4.
Font: adaptació de «Cloud Computing: Web-Based Applications That Change the Way You Work and Collaborate Online». Que Publishing (2009).

Encara que l’emmagatzematge virtual de les dades pugui semblar una tecnologia relativament recent, va ser concebuda fa més de mig segle per Joseph Carl Robnett Licklider (1915-1990), un dels científics responsables d’ARPANET (xarxa d’ordinadors precursora d’internet, creada per encàrrec del Departament de Defensa d’EUA per a ser utilitzada com a mitjà de comunicació entre les diferents institucions acadèmiques).