11. Automatització en la gestió de la informació

11.1. Introducció

Diverses tasques digitals són monòtones i repetitives. Si s’automatitzen, estalviem temps i som més efectius en les nostres gestions.

Font: Designed by macrovector / Freepik

Arribats a aquest punt, en què hem analitzat diferents pautes per a l’organització i gestió dels continguts digitals, és convenient conèixer aquesta última estratègia: automatitzar processos d’organització dels continguts per a estalviar temps i ser més productius en les nostres accions més habituals i repetitives.

Com diu l’eslògan de l’aplicació que analitzarem a continuació es tracta «d’un món que treballa per a tu», en què moltes accions que es realitzen de forma repetitiva i manual passen a automatitzar-se.

L’aplicació per excel·lència per a aquest tipus de processos és IFTTT (If This, Then That, Si això, llavors allò), fàcil i intuïtiva d’usar.

L’aplicació funciona amb receptes (applet, en anglès). Cal indicar quina acció és el desencadenant (causa) i quina acció posterior s’ha de dur a terme (efecte). Si es fa «aquesta cosa», cal fer «l’altra cosa».

Ja hi ha moltes receptes definides que són compartides per altres usuaris per a facilitar el treball inicial d’automatització i com a font d’inspiració i idees.

Figura 26. Receptes definides per altres usuaris a punt per usar.

Per a poder crear qualsevol recepta primer cal activar els canals. Com a canals ens referim a les aplicacions o serveis que usarà IFTTT per a dur a terme les accions automàtiques per nosaltres. Per a activar els canals, cal indicar l’usuari i la contrasenya dels serveis i acceptar els permisos d’ús.

La majoria dels canals són aplicacions web, però també hi ha canals que controlen alguns dispositius connectats a internet: com ara els interruptors WeMo, les bombetes connectades Philips hue, els sensors de cotxes Automatic i el Home Connect dels electrodomèstics Bosch i Siemens.

L’aplicació ofereix més de 600 canals diferents disponibles per a crear les receptes. Entre d’altres, podem trobar Facebook, Evernote, Instagram, Google Calendar, Pocket…

Figura 27. Esquema de definició d’una recepta.

Perquè la recepta s’activi cal definir els disparadors (triggers). Són els comportaments realitzats per l’usuari o pel servei, que activen l’acció. Es poden definir disparadors genèrics com per exemple: «quan pugi una foto a Instagram (totes les fotos pujades a Instagram)» o «quan enviï un correu electrònic (a qualsevol usuari)».

Però també podem afegir ingredients per a concretar més quins requisits ha de tenir el disparador per a desencadenar l’acció: «quan pugi una foto a Instagram etiquetada amb #fotodeldia» o «quan enviï un correu electrònic a una adreça concreta».

I com a acció posterior, el canal de LinkedIn que té com a opcions:

  • Compartir una actualització en el teu perfil
  • Compartir un enllaç en el teu perfil

Una de les receptes finals podria ser:

Quan afegeixo un element favorit a Pocket, es comparteix l’enllaç en el meu perfil de LinkedIn.