4. Etiquetatge

4.1. Introducció

L’etiquetatge proporciona una descripció detallada del contingut d’un arxiu, facilitant les cerques posteriors.

Font: Designed by macrovector / Freepik

La inclusió de metadades resulta especialment útil en aquells tipus d’arxius (d’imatge, d’àudio, etc.) en què no hi ha més text que el del mateix nom de l’arxiu, ja que aquesta descripció addicional que aporta l’etiqueta facilitarà enormement les cerques posteriors.

Per tant, les etiquetes resultaran de gran ajuda a l’hora de buscar informació emmagatzemada en els dispositius, ja que proporcionen una descripció detallada de l’estructura o contingut d’un arxiu. També permetran la cerca conjunta d’aquells fitxers que comparteixin algun element comú (p. ex. una paraula clau), sense necessitat que tots aquests estiguin emmagatzemats en el mateix directori del disc dur.

Per això, sistemes operatius com Windows o MacOS porten incorporant la funció d’etiquetatge des de fa més d’una dècada, malgrat que encara continua sent una característica relativament poc utilitzada pels usuaris que, en molts casos, fins i tot desconeixen la seva existència. Es tracta, no obstant això, d’una funció realment útil, que permet organitzar els arxius al disc dur i, posteriorment, trobar-los amb una gran facilitat, sense necessitat de recórrer a la navegació per carpetes. De fet, els exploradors d’arxius de la majoria dels sistemes operatius permeten mostrar els arxius categoritzats per etiquetes, en lloc de mostrar-los ordenats per carpetes, que sol ser l’opció per defecte.

Però l’ús d’etiquetes no està restringit únicament a l’àmbit privat del disc dur o espai d’emmagatzematge d’un usuari al núvol. L’anomenat etiquetatge social (social tagging, en anglès), també conegut per folcsonomia, consisteix en l’aplicació d’etiquetes a tot tipus d’informació present a internet (imatges, àudios, vídeos, documents, etc.), enriquint així el seu contingut i aportant precisió a l’hora de tipificar la informació existent a la xarxa. Es tracta d’una classificació col·laborativa mitjançant l’assignació d’etiquetes descriptives, sense jerarquies, que són de gran utilitat per als motors de cerca d’internet.

En aquest sentit, nombroses xarxes socials ofereixen als seus usuaris l’opció de buscar marcadors associats a determinades etiquetes, executant un rànquing del contingut d’acord amb el nombre d’usuaris que l’hagin etiquetat. Precisament aquests serveis web, especialment Twitter, Facebook i Instagram, han popularitzat l’anomenat hashtag, un tipus d’etiqueta composta per una o diverses paraules concatenades precedides del coixinet (#), que juga un paper molt rellevant en el procés d’indexació i cerca de continguts a la xarxa.