10.1. Introducció
Curar continguts implica localitzar, filtrar i recollir informació per a compartir contingut de valor, important i útil.
La cura de continguts (content curation, en anglès) sorgeix davant la necessitat de les empreses i professionals del màrqueting de localitzar, filtrar i recollir informació de valor i d’interès sobre un tema concret, normalment afí a la tasca professional que exerceixen. L’objectiu posterior d’aquesta cerca d’informació, és distribuir-la entre els seus canals de comunicació i xarxes socials per a afermar el seu públic objectiu i clients.
Es tracta de segmentar els continguts digitals entre el gran volum d’informació per a poder localitzar amb més rapidesa el que realment ens interessa, sent capaços de seleccionar, ordenar i emmagatzemar la informació, optimitzant l’experiència de navegació a internet.
La definició de cura de continguts del blog de Sergio Ortega és completa i clara:
«La cura de contingut s’entén com la capacitat per part d’un sistema o de l’ésser humà de trobar, organitzar, filtrar i dotar de valor, rellevància, significativitat, en definitiva, utilitat, el contingut d’un tema específic que procedeix de diverses fonts (mitjans digitals, eines de comunicació, xarxes socials…).»
Segons el mètode de les 4 S de Javier Guallar i Javier Leiva, el procés de cura de continguts es divideix en 4 fases:
- Cerca (Search): cerca de la informació que ens és interessant entre el gran volum de continguts desorganitzats que trobem quan naveguem per la xarxa. Cal establir les paraules clau a usar en la cerca i definir a quins llocs buscar els continguts.
- Selecció (Select): és el punt del procés més important, això és, seleccionar la informació rellevant entre els resultats obtinguts en la cerca. S’estableixen uns filtres o cribratges per a atendre aquells continguts que es consideren més valuosos i interessants.
- Caracterització (Sense making): Llegir, analitzar, ordenar i adaptar els continguts segons els criteris del curador. Es caracteritza i es maqueta la informació i per a això comptem amb nombroses aplicacions que ens faciliten aquest treball (vegeu l’apartat «Eines»). També es pot usar un blog per a aquesta finalitat.
- Difusió (Share): distribuir i compartir els continguts seleccionats amb la nostra audiència o públic objectiu usant els canals que es considerin més adequats.
Però no únicament els professionals del màrqueting, documentalistes, periodistes o comunicadors fan la cura de continguts, tots podem arribar a fer-ho. Qualsevol usuari que es preocupi per seleccionar continguts interessants per a compartir en la seva comunitat online du a terme tasques de cura de continguts. Es tracta de donar sentit als nostres propis continguts o els continguts compartits per uns altres, millorant la comunicació entre els usuaris.
Si aquesta estratègia s’aplica a nivell d’usuari les tres primeres fases permeten fer una lectura ràpida dels temes que més interessen, de forma eficient i més ràpida, optimitzant el temps de navegació que disposem. És una estratègia per a alleujar la infoxicació que hem definit en la introducció d’aquests materials, destriar els continguts «palla» dels que realment ens interessen.
Estretament lligada a aquesta estratègia hi ha els marcadors socials i la sindicació de continguts i subscripcions que permeten seleccionar els enllaços i «subscriure’s» als canals que ens interessin per a rebre les publicacions i els continguts en una mateixa localització sense haver de navegar pels diferents llocs web per a veure les novetats. Ambdues estratègies estan unides a la cura de continguts perquè també contemplen compartir els resultats amb altres usuaris, és a dir, permeten seleccionar informació, etiquetar i compartir la selecció amb la resta de la comunitat digital o amb un grup d’usuaris.
L’última fase de difusió respon més a un perfil professional en què després de llegir i redefinir la informació rellevant trobada, es comparteix, principalment a les xarxes socials perquè el públic objectiu estigui informat de les últimes novetats, tendències o canvis del sector que correspongui (empresarial, cultural, periodístic,…).
Juan C. Mejia enumera en el seu blog les diferents formes de dur a terme una cura de continguts:
- Agregació: reunir tota la informació en una mateixa localització. Per exemple, en un diari online com ara Paper.li.
- Destil·lació: solament es comparteixen les idees o conceptes més rellevants i no el contingut complet. Quan ens subscrivim en un blog, per exemple mitjançant el nostre correu electrònic, alguns autors permeten la recepció de l’entrada completa i uns altres solament permeten rebre un titular, forçant així que si és del teu interès i vols continuar llegint-ho has d’entrar a la seva pàgina.
- Elevació: compartir i definir tendències en petites càpsules d’informació compartides online (com Twitter, per exemple).
- Mescla: mescla de continguts seleccionats creant un nou enfocament o punt de vista. Cal llegir, redefinir i aportar un idea nova per mitjà d’un blog personal o bé d’escrits a les xarxes socials.
- Cronologia: reunir la informació organitzada en una línia del temps amb l’objectiu de mostrar l’evolució d’un tema en concret. Per exemple, Storify ens permet ordenar a manera d’història la informació seleccionada.