La societat de la informació
Des de fa gairebé dues dècades vivim envoltats de dispositius tecnològics connectats a internet, que, de forma constant, ens ofereixen informació, dades i continguts multimèdia, alguns dels quals rebutgem i altres els utilitzem sia a l’instant o incorporant-los al nostre magatzem digital.
Segons un estudi de l’empresa Domo, cada minut que passa, els 2.700 milions de persones amb accés a internet que es calcula que hi havia al món el juny de 2012, envien més de 200 milions de correus electrònics, fan 2 milions de consultes a Google, pugen 48 hores de vídeo a YouTube, escriuen més de 100.000 missatges a Twitter, publiquen gairebé 30.000 nous articles a llocs com ara Tumblr o WordPress i pengen més de 6.000 fotografies a Instagram i Flickr.
A l’enllaç «Infografia de la quantitat d’informació que pot abastar una persona al llarg d’un dia» es visualitza aquesta idea gràficament.
Una altra prova d’això és aquest mapa en què podem veure en directe el moviment a la xarxa social de Twitter al món. Si observem durant un minut el volum d’informació que es genera en aquesta xarxa social, ens adonarem de tot el contingut publicat que no arribarem mai a veure.
A Facebook Live podem veure els vídeos en directe que s’estan executant al mateix temps a Facebook.
Segons Omicrono, la predicció per al 2019 és que el tràfic de continguts a internet, com és de suposar, augmentarà, ja que cada vegada més gent tindrà a la seva disposició un telèfon intel·ligent, arribant al zettabyte de continguts generats en un any.
Aquesta quantitat enorme de dades generades a la xarxa, proporciona una informació valuosa per a les empreses, que, després d’una anàlisi minuciosa, són capaces d’identificar noves oportunitats i tendències. És el que s’anomena big data.
Aquest conjunt de dades i la combinació d’aquestes dades permet a les empreses conèixer millor als seus clients per a satisfer les seves necessitats amb nous productes, actuar més ràpidament i eficientment davant els canvis, i resoldre els temes problemàtics amb immediatesa.
I com hem arribat fins aquí?
Fins fa uns anys, el canal d’internet era monodirecccional, només alguns privilegiats podien opinar, escriure i compartir els temes que els interessaven. Així van començar les pàgines web de professionals i empreses. Amb l’evolució de la web a la web 2.0, el 2004, es va produir un canvi, ara ja no tan nou però encara molt actual, que va permetre participar, compartir informació, discutir i opinar, que amb el nostre mòbil està a l’abast de tots i en qualsevol moment del dia. S’ha normalitzat que tots i totes puguem generar contingut, no solament els professionals.
La xarxa s’ha transformat en un espai en què tots els usuaris d’internet puguin participar en la informació: crear continguts, compartir, definir, editar, corregir, criticar… Això obre la producció de continguts digitals a més de 4.000 milions de persones internautes que hi ha al món, en què els continguts són flexibles, adaptables i efímers.
Efímers, perquè davant d’aquest volum d’informació digital, la gran majoria d’aquesta passa totalment desapercebuda davant nostre i solament es manté present uns segons a les nostres aplicacions fins que apareix alguna cosa nova que la substitueix.
«Obtenir informació d’internet és com intentar beure aigua d’una boca d’incendis.»
Davant un bufet lliure, en què podem menjar i beure tot el que vulguem, és molt fàcil que tinguem una intoxicació per excés de menjar i manca de temps per a una digestió sana. Si parlem d’excés d’informació apliquem el concepte d’infoxicació, terme encunyat per Alfons Cornella. La infoxicació és un «empatx» informacional de contingut digital, que provoca una manca de criteri i ignorància, ja que no ens permet arribar als continguts que realment volem, perquè estem envoltats de «sorolls».
Acceptar que no podem abastar-ho tot és imprescindible per a aprendre a destriar els continguts segons uns criteris crítics de filtre per a l’obtenció de la informació, selecció i classificació.
«It’s not information overload it’s filter failure.»
Per a poder reduir aquests problemes i el soroll informacional que rebem contínuament, i que el nostre temps a internet sigui més productiu, eficaç i agradable és important saber seleccionar la informació que trobem, ordenar-la segons els nostres paràmetres usant les eines més adequades i de forma crítica.
Coneixem moltes eines però, en ocasions, no les usem de la forma més ajustada a les nostres necessitats, per exemple sabem subscriure’ns per mitjà d’RSS a pàgines web per a rebre informació, però la dificultat principal no és saber fer-ho sinó ser selectiu en aquestes subscripcions.
Així doncs, l’objectiu principal d’aquest recurs d’aprenentatge és oferir diferents estratègies i eines per a saber establir uns criteris personals en les nostres tasques habituals de gestió de la informació digital, per a millorar l’obtenció i l’organització dels continguts digitals que més ens interessen i, per tant, intensificant la nostra experiència de navegació i obtenció d’informació a la xarxa.
Cadascuna de les onze pautes que us presentem consta d’una breu descripció, algunes recomanacions de bon ús perquè la seva realització sigui un èxit i indica quines eines i aplicacions relacionades faciliten la consecució d’aquestes.